Travessem temps turbulents. Estranys. Extremadament complexos.

El capitalisme industrial i les lògiques que l’apuntalen han desencadenat una crisi ecosocial que amenaça amb socavar, al llarg d’aquest segle, les condicions biomorfològiques que sostenen gran part de la vida al nostre planeta. La urgència d’un canvi cultural és indiscutible: fa falta transformar no només les dependències materials i energètiques de la civilització ciberindustrial global, sinó reorientar les nostres aspiracions i desitjos cap a satisfactors postfossilistes, postcapitalistes i arrelats al territori i a la Terra amb majúscules.

Davant d’un repte de tal magnitud, aquest projecte es pregunta pel rol que podria tenir l’art, i la música en concret, per provocar i accelerar processos de transformació social profunds i radicals en aquesta direcció. Un potencial que, tanmateix, es troba condicionat i limitat dràsticament pels modes de producció i distribució de música hegemònics.

En un panorama musical saturat, mediat per la indústria i les plataformes i marcat per la precarietat, les artistes ens veiem empeses a la competició per l’atenció dels programadors, i a fer tot tipus de contorsions amb el simple objectiu de sostenir-nos a nosaltres mateixes. Quan el que està en joc és el sosteniment el nostre mode de vida en conjunt, es torna insuportable que l’energia creativa estigui segrestada d’aquesta manera per l’engranatge (extractiu, productiu i immediatament destructiu) capitalista.

Edge of Time és el final d’una etapa vital i, esperem, el principi d’una trajectòria de denúncia d’aquest context cultural. Un context que ens empeny a esprémer contínuament la nostra creativitat individual, a convertir-nos en marca ambulant, a desitjar el nostre propi èxit i conformar-nos-hi. Que, per tant, no ens capacita per al tipus d’embrulls i pràctiques que calen per construir mons postcapitalistes, postfossilistes, despatriarcalitzats i decolonials.