Si bé, per una convenció social quelcom grotesca i extractivista, és freqüent que un àlbum -com la immensa majoria de produccions culturals- l’acabi signant una persona, qualsevol sap que és el resultat d’una feina col·lectiva i coral impressionant. I tot i que sembla una obvietat, cal insistir-hi, perquè la nostra cultura té una obsessió amb els noms propis. Tant és així que, en l’esforç per explicar que aquesta ha estat una feina conjunta, el primer que fem és escriure una llista de noms propis.

La llista que hi ha a continuació, doncs, respon al costum de donar crèdit als noms propis i, per tant, és insuficient, parcel·lària de la realitat i conservadora. L’únic testimoni verídic d’aquest procés, a banda de memòries que no tenen cabuda aquí, és Edge of Time en si mateix, el que ha esdevingut, que, efectivament, és fruit d’incomptables aportacions i intercanvis, molts més dels que podré enumerar.

De qualsevol manera, vull expressar el meu agraïment a Aina Febrer, Aitana Pérez, Albert Planas, Alexis Rossell, Ángela Soler, Aniol Bestit, Benjamín Aedo, Camille Irrgang, Carles Lizondo, Checo Badillo, David Flores, Dídak Fernández, Elena Bianchi, Emili Puig, Gemma Barricarte, Hugo Abad, Irene Romo, Isaura Pereira, Iva Mareva, Javier Botella, Kevin Buckland, La(s) Lenteja(s), Lídia Pujol, Magda Polo, Marc Vilajuana, Maria Marcet, Maria Rosa Pons, Marta Cardona, Martí Solé, Noah Buczcowska, Pau Figueres, Xavi Lozano, Úrsula Amargós.

Gràcies a totes les que hem compartit assemblea al llarg d’aquests anys i a totes les que lluiteu per una vida que valgui la pena viure.

Gràcies a la comunitat d’Anartist pel suport. Sense elles no existiria aquesta web.